B4

B4

 

Cossos textuals/sexuals.

Representacions culturals de les sexualitats

Professorat:

Meri Torras, Jéssica Faciabén, Aina Pérez i Noemí Acedo (Grup de Recerca Consolidat Cos i Textualitat, Departament de Filologia Espanyola de la UAB)

Calendari:

del 8 al 12 de juliol

Horari:

de 9.30 a 13.30 h

Durada:

20 hores

Preu:

130 € (col·lectiu amb descompte: 110 €)

Lloc:

Casa Convalescència de l’Hospital de Sant Pau (Sant Antoni Maria Claret, 171, Barcelona)

Presentació i justificació

Després de l’experiència dels darrers tres anys en l’organització de cursos d’estiu («Escriptures, cossos i gènere a Llatinoamèrica», «De l’atribut a l’acció: els relats del cos» i «Sexualitats i representacions culturals»), el Grup de Recerca Consolidat Cos i Textualitat ha optat per presentar la proposta «Cossos textuals/sexuals. Representacions culturals de les sexualitats», que suposa una represa dels enfocaments de l’estiu passat amb corpus de treball nou. No cal haver fet el curs anterior per cursar el d’enguany, i haver-lo fet tampoc no és un impediment per tornar-s’hi a inscriure, ja que el corpus és nou. Des dels estudis de gènere, els estudis queer i els estudis culturals, aquest curs pretén familiaritzar l’alumnat amb les representacions hegemòniques i contrahegemòniques de les sexualitats no normatives a la cultura contemporània, tot incidint en les construccions corporals i identitàries de lesbianes, gais, persones transsexuals, transgènere, queer, etc., en quatre suports culturals: el cinema, la literatura, Internet i la televisió. L’elecció del corpus respon a la voluntat del Grup de Recerca de contribuir a la desconstrucció dels discursos normatius entorn del gènere i la sexualitat que ens construeixen com a subjectes i ens proporcionen posicions injustament jerarquitzades dins el marc social. Les representacions culturals són espais privilegiats per dur a terme aquesta desconstrucció, ja que s’hi materialitzen alhora els discursos hegemònics i les possibilitats de subversió. Més enllà d’això, com és habitual als nostres cursos, la perspectiva adoptada per les docents permetrà familiaritzar l’alumnat amb conceptes i eines clau dels estudis de gènere i sexualitat, així com de l’anàlisi i la crítica culturals, conceptes i eines aplicables més enllà del corpus proposat.

Per tal d’iniciar l’estudiant en aquests conceptes fonamentals, que li permetran aprofundir en les sessions posteriors independentment de la formació prèvia que tingui, es proposa una primera sessió estructurada al voltant de quatre eixos: cos, gènere, sexualitat i representació. Per cada eix, una docent diferent traçarà una cartografia teòrica a través de fragments textuals i audiovisuals que l’il·lustrin i en facilitin l’assimilació.

Les quatre sessions centrals, estructurades cada una al voltant d’un dels mitjans culturals esmentats, aniran a càrrec de dues docents que, a través de la lectura de textos, la projecció de fragments audiovisuals i el debat, aprofundiran en les representacions de les corporalitats i les sexualitats no normatives, identificant els discursos que les configuren i les estratègies de subversió específiques de cada àmbit cultural. La docent que tanqui la sessió obrirà la del bloc posterior, en una presentació encadenada que, juntament amb la presentació a quatre veus de la sessió introductòria, dotarà de cohesió el curs i permetrà que l’alumnat tingui contacte permanent amb tot l’equip docent.

Bloc 1. Literatura

La teòrica i poeta canadenca Nicole Brossard afirma que una lesbiana que no està disposada a reescriure el món és una lesbiana en procés d’extinció. La citació prové del seu llibre The Aerial Letter (1988) i, en anglès («A lesbian who does not reinvent the wor(l)d is a lesbian in the process of disappearing»), promou un joc amb la paraula world, ja que conté la paraula word i estem parlant de reescriure el món i la paraula. La literatura, per la seva textualitat, com la resta de les expressions artístiques no manté amb la realitat una relació derivada, de còpia. La literatura reprodueix el món, certament, però també el produeix. I aquesta és una tasca de qui escriu, però també de qui llegeix (des de la crítica fins al públic lector comú, passant per la institució educativa o l’editorial). Tots i totes hem de gosar poder reinventar el món pels mots, per fer sentit a través de les paraules. I per què no a través de paraules que tenen a veure amb les sexualitats i el plaer? Llegir i viure tenen en comú, justament, que estan vinculats a la recerca del plaer.

En aquesta línia, al bloc sobre literatura presentarem breument (i des d’un punt de vista fonamentalment teòric) la condició textual re/productiva dels textos literaris, la seva relació amb el plaer, per passar a treballar amb textos susceptibles de ser llegits no només però també com mostres de literatura lèsbica, gai, intersexual, transsexual, heterosexual... Diem «no només però també» perquè en cap cas considerem que estem tractant textos marginals, derivatius o secundaris, sinó textos literaris que juguen amb la tradició literària i gosen reescriure el món i la paraula que els identifica (lesbiana, gai, inter, trans, hetero... i també, i no podia ser d’una altra manera, literatura).

Bloc 2. Televisió

Els mitjans de comunicació de masses són un termòmetre d’allò més eloqüent a l’hora d’avaluar les realitats socials, i en són també un reflex i una poderosa plataforma de perpetuació i transformació. És per això que l’espai televisiu se’ns presenta com un àmbit idoni per analitzar el grau de visibilitat de col·lectius minoritzats, com ara els dels subjectes que practiquen o s’identifiquen amb sexualitats no hegemòniques o corporalitats no normatives, i també per reflexionar sobre els termes d’aquesta visibilitat i els discursos culturals sobre la identitat i el gènere que els sustenten. En aquest bloc del curs s’indagarà al voltant dels estereotips sobre gais, lesbianes i transsexuals que circulen en diversos productes televisius, com ara sèries de ficció i programes informatius i de telerealitat, desconstruint al seu torn l’heteronormativitat que caracteritza el marc televisiu i avaluant la pertinència estratègica dels discursos que travessen i configuren aquestes representacions.

Bloc 3. Internet

En aquesta secció es farà una revisió i una relectura de l’espai virtual (en general), entès com un territori textual sexualitzat, i dels formats blog (en particular), entesos com a àmbits privilegiats per a l’autografia virtual, que demanen la participació indefugible de l’altre: aquells i aquelles que determinen i confirmen la vida del blog i, alhora, la del bloguer o bloguera. Els blogs són espais que propicien el desenvolupament textual d’una identitat entrecreuada d’alteritat, en la línia de pensament que va desenvolupar, entre d’altres, Paul Ricœur: una existència en procés, creuada de discursos i de veus que la re/escriuen, sembla trobar en l’estructura material del blog un mode d’afirmació, reafirmació, contradicció i fins i tot (en veurem algun cas) col·lapse. Es tracta, com posarem de manifest, d’existències escrites, textuals, que no succeeixen al marge de les sexualitats i dels desitjos. En el cas específics dels blogs lèsbics, com veurem, la interconnexió és fonamental per establir una sèrie de vincles que articulen una mena de xarxa d’espais lèsbics. És una pràctica habitual i estratègica, entre bloguers i blogueres, imitar-se, citar-se, esmentar-se, enllaçar-se, hipervincular-se..., com una manera de donar entitat a la identitat lesbiana, que lluny de saturar-se s’hipertextualitza, cada vegada més, mitjançant una cosa tan aparentment insignificant com és l’apunt (o post).

Bloc 4. Cinema

Aquesta sessió, dedicada al cinema, proposa un joc doble de re/visió, prenent aquest terme en el sentit que hi dóna Adrienne Rich (1979) de mirar els textos, en aquest cas cinematogràfics, en una dimensió crítica nova. D’una banda, es proposa fer una anàlisi històrica de les representacions que s’han fet de les sexualitats no hegemòniques i dels cossos no normatius al cinema, tenint en compte que aquest no es concep només com un text, un fet o un dispositiu, sinó com un acte. És a dir, l’acte cinematogràfic és «a la vez por tanto y consubstancialmente una imagen-acto, pero sabiendo que este ‘acto’ no se limita trivialmente al gesto de la producción propiamente dicha de la imagen (el gesto de la ‘toma’) sino que incluye también el acto de su recepción y de su contemplación» (Dubois). D’altra banda, el segon joc re/visionista que es proposa a la sessió i que està entrelligat amb el primer serà el d’analitzar la nostra pròpia mirada (cultural), els discursos que la (con)figuren i les instàncies que la poden posar en qüestió. Per dur a terme tots dos jocs o perspectives re/visionistes cal atendre les aportacions dels film studies, poc desenvolupats al nostre país, i de les lectures que s’han fet d’aquests des de la feminist film theory, per reprendre el biaix de gènere del qual es parlarà a la primera sessió introductòria.

Objectius

Al final del curs, l’estudiant serà capaç de:

  1. Comprendre alguns conceptes clau de la literatura comparada i els estudis culturals.
  2. Comprendre alguns conceptes clau dels estudis de gènere i sexualitat.
  3. Comprendre alguns conceptes clau en relació amb l’estudi del cos com a constructe textual.
  4. Identificar la manera com els productes culturals reprodueixen i qüestionen les construccions discursives normatives.
  5. Reconèixer la necessitat d’adoptar una perspectiva de gènere en l’anàlisi cultural.
  6. Aplicar alguns conceptes bàsics relacionats amb el gènere i la sexualitat a l’anàlisi de productes culturals.
  7. Utilitzar la metodologia bàsica dels estudis culturals i els estudis de gènere a la pràctica crítica.
  8. Relacionar els conceptes adquirits amb la pròpia realitat quotidiana en relació amb el gènere i la sexualitat.
  9. Reflexionar sobre la pròpia configuració identitària, la formació de la subjectivitat i la construcció de l’experiència.
  10. Aplicar la perspectiva de gènere a l’àmbit d’estudi propi.
  11. Apreciar la diversitat d’opinions i pràctiques i considerar les idees i les maneres de pensar que són poc familiars.

A més a més, al llarg del curs es treballaran les competències generals i transversals següents:

  1. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva.
  2. Respectar la diversitat i la pluralitat d’idees, de persones i de situacions.
  3. Desenvolupar la capacitat de comunicació oral.
  4. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.

Programa

 Sessió 1.Introducció: cos, gènere, sexualitat i representació. A càrrec de Noemí Acedo, Jéssica Faciabén, Aina Pérez i Meri Torras.

Sessió 2. Literatura. A càrrec de Meri Torras i Aina Pérez.

Sessió 3. Televisió. A càrrec d’Aina Pérez i Jéssica Faciabén.

Sessió 4. Internet. A càrrec de Jéssica Faciabén i Noemí Acedo.

Sessió 5. Cinema. A càrrec de Noemí Acedo i Meri Torras.

Procediment d’avaluació

Per a l’avaluació, l’estudiant ha d’elaborar un treball breu (d’entre 2 i 5 pàgines) en què ha de desenvolupar una reflexió crítica al voltant d’algun dels quatre blocs del curs.

ANAR A LA INSCRIPCIÓ

 

 

 

 

 

 

 

L’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en compliment del que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informa que les vostres dades s’incorporaran a un fitxer creat per aquest institut i seran utilitzades per a la gestió d’activitats formatives. La totalitat de les dades que us demanem són imprescindibles per a la finalitat assenyalada, i la falta de qualsevol d’aquestes faria inviable l’esmentada finalitat. D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, teniu dret a revocar, en qualsevol moment, el consentiment atorgat, i també a exercir, davant la secretaria d’aquest institut, els drets d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d’oposició respecte de les vostres dades.

Un cop formalitzada la inscripció l’anul·lació només comportarà devolució de l’import si es produeix per causes imputables a l’ICE de la UAB o entitat organitzadora. També es tindrà dret a la devolució si es justifica oficialment malaltia greu o accident sempre que l’import de la inscripció sigui igual o superior a 30 € i sempre que l’activitat no hagi començat.

 

ICE - Edifici A - 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) - Tel.93 581 18 64, 93581 23 93 / Fax.93 581 46 56 - universitat.estiu@uab.cat