Setembre de 2016

Comentari destacatXavier Fontich

Em dic Xavier Fontich i després d’uns anys com a professor de llengua a secundària sóc professor lector del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la UAB.

Com a docent de secundària i com a formador del professorat, he tingut l’oportunitat d’experimentar el potencial immens que té el vídeo com a eina educativa. Es tracta d’un aspecte llargament explorat ja per molts treballs: el vídeo per il·lustrar als alumnes aspectes que els ensenyem; el vídeo per plantejar dilemes o controvèrsies (a partir de pel·lícules o reportatges); el vídeo com a instrument que reclama uns coneixements tècnics (de gravació, muntatge, edició, etc.) per tal d’incorporar-lo a les nostres pràctiques comunicatives; etc. Però hi ha un aspecte del vídeo que sovint passa una mica desapercebut i que integrant punts com els citats anteriorment va més enllà: el vídeo com a testimoni directe del procés d’aprenentatge, no només d’infants sinó també de futurs mestres en formació.

Per a mi, el valor del vídeo “Alumnat de grau de primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula” consisteix precisament a mostrar un bocí d’aquest procés d’aprenentatge. Les imatges ens mostren uns infants implicats en tasques diverses per aprendre anglès, tasques que no només passen a l’aula de llengua sinó que impliquen també mesurar distàncies diverses, explorar l’anatomia humana o estudiar els vegetals. I tot animat per la mestra en formació, una alumna del Grau de Primària, a qui veiem integrant-se en l’equip de mestres del centre escolar.

Un aspecte clau és, en aquest sentit, el fet que el propi discurs d’aquesta futura mestra constitueix una eina metacognitiva poderosa que tots els que volen ser mestres haurien de poder incorporar progressivament al seu repertori de destreses: la capacitat d’explicar què han fet els infants, quines eren les nostres intencions com a educadors, quins ajuts han necessitat, etc. El vídeo permet convertir aquests aspectes en evidències observables. En el cas del vídeo que ens ocupa l’únic que jo hi afegiria serien alguns plans en què fossin els propis alumnes qui, adreçant-se a l’espectador o a un entrevistador darrera la càmera, aportessin les seves reflexions i aprenentatges.

En definitiva, aquest vídeo és un poderós testimoni, per tant, de la necessitat de no deslligar mai la tasca educativa del procés reflexiu sobre aquesta pràctica. Des del meu punt de vista, la dialèctica entre acció i reflexió és ineludible per poder anar construint els fonaments d’una educació de qualitat. En aquesta dialèctica el vídeo hi juga un paper facilitador de primer ordre.


Deixa un comentari

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)