Índex:

  1. Editorial
  2. Balanç de la trobada mirades de mestres
  3. Comentaris:

1.Editorial

Aquest és el setè butlletí, i el primer d’aquest curs escolar, amb comentaris d’alguns vídeos que es varen presentar en la tercera trobada de Mirades de mestres, celebrada el 20 d’octubre passat. Aquesta trobada va incorporar alguna variació respecte al curs passat gràcies a les aportacions dels assistents d’altres anys. En aquest butlletí hi trobareu el balanç de la trobada.

               

Com a novetat d’aquest any, el curs que s’havia fet fins ara canvia el seu format per tal centrar-se en una reflexió pedagògica més profunda. Aquest nou seminari té la finalitat de millorar la pràctica educativa a través de la reflexió pedagògica i de l’ús del vídeo per documentar una pràctica de centre que posi la mirada en el paper de l’alumne com a centre de l’aprenentatge. A les sessions de formació, els participants tindran l’oportunitat de compartir amb persones expertes una mirada pedagògica sobre el paper de l’alumne a l’aula; i d’aplicar aquesta mirada a l’anàlisi de la pròpia pràctica i a l’elaboració d’un vídeo que mostri una experiència docent que es vulgui compartir amb la comunitat educativa. https://www.uab.cat/web/innovacio/innovar-per-aprendre/Seminari-de-reflexio-pedagogica-Mirades-de-mestres-1345778474888.html

Torna a l’índex

2. Balanç de la trobada Mirades de mestres

En aquest apartat del butlletí hi trobareu les dades i els comentaris extrets del buidatge de les enquestes que varen omplir els participants de la III trobada de Mirades de mestres. Aquesta enquesta la van contestar 41 persones de les 89 persones inscrites a la trobada.

A partir de la informació que ens vau transmetre, ens estem plantejant revisar el programa de la trobada i tenir en compte els vostres comentaris per properes edicions.

Valoració general de la trobada

 

1a Donar resposta a les teves expectatives  / 1b Aplicabilitat dels aprenentatges a la tasca docent /1c Reflexionar sobre la pràctica i incorporar noves maneres de fer / 1d Aprofundir en el coneixement del tema / 1e Contrastar experiències

2a Com el que passa fora de l’aula ens afecta en el dia a dia de l’aula? Com generem aprenentatge amb sentit? Com introduïm context dins l’aula?

2.b Com la diversitat de llengües ens ajuden en l’aprenentatge? Com treballem la diversitat lingüística a l’escola?

2.c Com treballar l’educació física perquè sigui al màxim d’inclusiva possible? Com acceptem la diversitat dins l’escola?

2.d La voluntat de comprendre i aprendre, per a la qual cosa la comunicació de tots i en totes direccions és indispensable.

2.e Una matemàtica competencial sempre connecta la contextualització amb el saber personal de cada alumne,…

2.f Com promoure que en algun moment els nens explicitin perquè pensen que el procediment que fan servir és adequat?

2.g Valora l’activitat “Contactes”

2.h La conferència t’ha servit com a marc d’idees de com presentar bones pràctiques amb el rerefons del llenguatge audiovisual?

3a La informació rebuda  / 3b El lloc de realització  / 3c L’horari de realització / 3d La durada de cada activitat

Què m’emporto de la trobada?

Del buidat que se’n van fer de les enquestes, en l’apartat que es preguntava que m’emporto de la trobada, la gran majoria de vosaltres vau comentar:

  • El poder compartir, conversar, intercanviar, escoltar, … les diferents experiències pedagògiques, amb docents de tot tipus d’escoles per posteriorment fer-ne una reflexió crítica i activa per millorar la pràctica docent.
  • Aprofundir en aquest tema dels vídeos com a recurs educatiu.
  • Escoltar i aprendre de la conferència de la Laia Servera.
  • Establir contactes amb persones d’altres escoles.
  • Accedir el coneixement i ser crítics amb nosaltres mateixos.

Torna a l’índex

3.Comentaris

A continuació teniu els comentaris de dos vídeos presentats en la trobada, escrits per dues persones relacionades amb el món de l’educació. Volen agrair la seva generositat per compartir les seves idees, coneixements, …

Xavier Vilella Els nostres arbres (Projecte col·laboratiu a Vilassar de Mar) http://ice2.uab.cat/innovarperaprendre/els-nostres-arbres/
Cati Dalmau Sentim el claustre ( Escola Turó de Can Matas de Sant Cugat del Vallès) http://ice2.uab.cat/innovarperaprendre/sentim-el-claustre/

El nombre de  comentaris de cada butlletí varien, no sempre són els mateixos.

Els nostres arbres (Projecte col·laboratiu a Vilassar de Mar)

Xavier Vilella, Professor de matemàtiques a secundària. Vaig començar a BUP i COU, seguint  12 anys a Infantil i primària, i vaig continuar 20 anys més a secundària. Formador de persones formadores, diuen que especialista en desenvolupament competencial, projectes, avaluació i programació competencial i, és clar, en matemàtiques. Autor, etc. Això és el que faig, i m’agrada fer-ho.

Si voleu deixar un comentari sobre aquest vídeo feu-lo en aquesta pàgina 

El que es veu, el que no es veu

Quatre minuts. Un projecte d’un curs sencer en quatre minuts. Tots els esforços, les energies dissipades, les reunions de coordinació, la preparació de material, les hores de treball a l’aula i fora de l’aula, les visites d’uns als altres, les propostes que no van reeixir, les idees que no van prosperar, l’atabalament cap a finals de curs… tot en quatre minuts.

S’ha de triar. I es presenta una crònica d’un projecte que gira entorn dels arbres i en una idea clau: la relació intergeneracional, entre grans i petits, entre alumnes de diferents etapes educatives: quina valentia… què agosarats! Afrontar un projecte que connecta centres, que construeix vincles en un mateix poble de la bressol a secundària és una empresa utòpica. Però tot i això mestres, professors i professores ho intenten, contra les adversitats que prenen forma d’horaris, calendaris, programacions, distàncies físiques i mentals, normes legals, prevencions i reticències internes i externes… I, el més sorprenent, ho aconsegueixen!

I què és això d’apadrinar un arbre o un arbust? En aquests temps de xarxes socials, d’apps, de priorització de l’anglès i d’allò digital, de Red Dead Redemption II, de Minecraft, es fixen en uns arbres del seu entorn, que no parlen, que no caminen, que sembla que no respiren ni mengen, que sempre estan allà, palplantats, silenciosos menys quan xiuxiuegen amb el vent… i amb noms en llatí!

L’alumnat descobreix que ara és l’arbre qui té por, i no de la nit, com ens diu Vénus Khoury-Ghata al llibre La voix des arbres, sinó dels humans, de nosaltres. I observen astorats com se’ls encercla de ferro i de ciment, d’edificis que els priven del sol, del seu acompanyament de plantes i animals associats simbiòticament amb ells. I els deixen sols, aïllats, arrenglerats, sense el bosc originari. Abans ens hi pujàvem, ens hi repenjàvem, fins i tot ens hi pixàvem de petits… ara tot això està prohibit. La relació dels infants amb els arbres s’ha tornat un projecte escolar, com tants aprenentatges que la societat ha derivat als centres educatius.

El treball de mestres, professors i professores és col·laboratiu, interdisciplinar -es pot veure un rètol amb la poesia Lo pi de Formentor darrere d’una mestra-, intergeneracional; desenvolupa competències comunicatives i lingüístiques, d’interacció amb el medi, d’aprendre a aprendre, d’iniciativa i autonomia personal, socials i cíviques, de tractament de la informació, artístiques i culturals. A més, sé que no és fàcil que els alumnes de secundària trobin encaix en aquesta mena de projectes, i destaco el treball sobre mites i metamorfosis en arbre, del que parla una alumna d’un institut.

Per acabar, llenço unes preguntes per a la reflexió i el debat, que m’han sorgit en veure el vídeo: s’han aconseguit actituds positives cap a la natura? S’ha millorat l’actitud cívica, respectuosa amb el medi? S’ha desenvolupat la comprensió lectora, especialment de poemes, alhora que la sensibilitat cap a aquesta mostra artística? I com ho sabem que això és així? La millora en la relació entre alumnes des de  bressol fins a secundària, s’ha produït? Hi ha nous vincles? Quins vincles s’han establert? Finalment, vàreu establir uns indicadors des del començament que ens permetessin d’assegurar-ho?

Felicitats, i seguiu creant vincles, companyes i companys!

Torna a l’índex

Sentim el claustre ( Escola Turó de Can Matas de Sant Cugat del Vallès)

Cati Dalmau, diplomada en Magisteri especialitat d’Educació Infantil i llicenciada en Psicologia. Mestra d’educació infantil durant 8 anys i professora de música a secundària des del curs 1991 en diversos instituts públics de Catalunya. Coautora de llibres de text de música, s’ha format també en llengües estrangeres, especialment en anglès, i ha impartit docència de matèries no lingüístiques en aquesta llengua a l’ESO durant diversos cursos.  Membre de la Unitat docent de l’ICE de la UAB.

Si voleu deixar un comentari sobre aquest vídeo feu-lo en aquesta pàgina 

Entusiasme i creativitat

En aquesta proposta del vídeo presentat per l’Escola Turó de Can Matas, podem intuir que  a les classes d’aquesta escola els alumnes tenen la possibilitat de treballar de forma autònoma i cooperativa, a partir d’una idea sensibilitzadora i motivadora que els entusiasma.

La idea és la creació i interpretació d’una obra musical que integra l’experiència viscuda amb les visites al Claustre del Monestir de Sant Cugat i l’observació atenta dels seus capitells romànics. El resultat final el podem veure al començament del vídeo, quan els grups d’alumnes de 4t interpreten les seves creacions tot utilitzant instruments diversos, flabiol i tamborí, violoncel i piano elèctric. És en aquest moment, i també en alguns altres moments del procés de creació que podem veure en el vídeo, podem inferir que aquests alumnes estan molt familiaritzats amb els instruments que utilitzen, que en coneixen o descobreixen en grup les tècniques d’interpretació i que, per tant, aquest coneixement implica un treball previ de moltes hores.

Aquí sí que ens podríem preguntar si als alumnes se’ls donen instruccions sobre com utilitzar els instruments o si són completament lliures de fer-los servir, sigui com a instruments tradicionals o bé com a productors d’efectes sonors.

Amb aquest projecte podem observar que el bagatge musical que aquests alumnes tenen incorporat és prou gran com per a què, per exemple, en un moment determinat un parell d’alumnes versionin al piano un tema melòdic d’una obra treballada probablement amb audició en algun moment anterior, o quan uns altres descobreixen l’ús del pedal del piano per a crear uns determinats efectes sonors.

Cal destacar l’entusiasme que els alumnes mostren en la interpretació del seu treball, i també les explicacions que són capaços de fer-ne, que demostren que és un projecte molt vivencial i on l’alumne és al centre de l’aprenentatge i, a més, és capaç d’autorregular-se i de compartir el coneixement.

Des del meu punt de vista, no s’acaba d’entendre la relació entre el treball de fang amb els ulls tapats i el projecte, però potser el tema és que no queda prou explicitat al vídeo. Tot i així, l’activitat en sí mateixa sembla molt interessant des del punt de vista de la sensibilització envers les persones amb diversitat funcional, i per entendre que tothom pot fer creació artística, malgrat les dificultats. De totes maneres, sí que caldria preguntar-se si les activitats que es proposen en un projecte tenen sentit o no.

Aquest és un projecte molt interessant que afavoreix la creativitat, però potser es podria haver aprofitat per a aprofundir una mica més en el context artístic i històric, per indagar en el coneixement previ que l’alumnat té de l’edat mitjana i les seves manifestacions artístiques, ja que queda palesa una visió màgica de l’època, els alumnes parlen de “força”, “poder”, … característiques molt típiques dels productes cinematogràfics i els jocs que probablement tenen a l’abast, i que es podria haver contrastat amb alguna font més rigorosa des del punt de vista històric, un text, una pintura, l’anàlisi dels animals presents als capitells, fossin reals o al·legòrics, … tot i que potser no formaven part dels objectius que el professorat s’havia marcat.

Torna a l’índex

Categories: Butlletí

Entrades relacionades

Butlletí

Butlletí número 9 – mirades de mestres – maig 2019

Índex: Editorial Seminari de reflexió pedagògica: Mirades de mestres Comentaris: Gino Ferri: Investiguem per comprendre (Escola Miquel Martí i Pol de Barberà del Vallès) Xavi Forcadell: Educació física per a tothom (Escola Collserola de Sant Llegiu més…

Butlletí

Butlletí número 8 – Mirades de mestres – març 2019

Índex: Editorial Seminari de reflexió pedagògica: Mirades de mestres Comentaris: Mariona Monterde: Les notícies (Escola Rellinars de Rellinars) David Vilalta: Formació i canvi (Escola Joan Maragall de Sant Cugat i Equip ICE “Un enfocament global Llegiu més…

Butlletí

Butlletí número 6 – Mirades de mestres – maig 2018

Índex: Editorial Comentaris: Dolors Masats: La necessitat d’aprendre anglès (Escola El Viver de Montcada i Reixach) Fernando Hernández: La llavor del conflicte (Escola Turó de Can Matas de Sant Cugat del Vallés Carmina Pinya: La Llegiu més…