Comentari destacat

Escrivim cartes (Escola Lola Anglada de Badalona)

Montserrat Fons Esteve, mestra i doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha treballat durant molts anys a l’escola Estel-Guinardó i actualment és professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. Forma part del grup de recerca PLURAL (Plurilingüismes escolars i aprenentatge de llengües) de la UB i és membre de l’equip “Llegir i escriure” de l’ICE de la UAB.
Compagina el seu treball docent i de recerca amb la formació permanent dels mestres. És autora de diversos articles en revistes educatives i de capítols de llibres, relacionats amb l’alfabetització inicial, focus que constitueix el seu interès professional prioritari. En aquesta línia ha publicat el llibre Llegir i escriure per viure, fruit d’un premi de Recerca Pedagògica de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Escriure cartes a la família és un bon motiu perquè els neoescriptors es llencin a produir textos escrits i mantinguin activa, mentre escriuen, la relació entre el que es vol dir i les marques gràfiques que cal posar sobre el paper per aconseguir el producte desitjat. De la mirada atenta a aquesta activitat convé destacar d’una banda l’acurada atenció que es dona al desenvolupament del procés d’escriptura: pensar el que es vol escriure, compondre el text i anar rellegint o revisant per fer avançar i finalitzar l’escrit; i de l’altra, el fet que s’afavoreix de manera exquisida la interacció entre iguals, i entre els infants i la mestra, per anar reflexionant sobre els descobriments i les preguntes que sorgeixen de l’experiència d’escriure. Interaccions que realment permeten aprendre. A part d’aquestes consideracions, a continuació comentarem més extensament dos aspectes més que hem observat:

Plantejar un problema retòric real
La proposta d’escriure cartes entusiasma el grup d’infants i tots s’hi mostren ben interessats. La manera com es planteja l’activitat determina dos dels tres aspectes del problema retòric que hi ha presents en qualsevol escrit i que molt sovint són difícils de concretar quan tot just s’està aprenent com funciona el principi alfabètic. Així, trobem que queda molt clar:

  • Qui és el destinatari de l’escrit, és a dir, per a qui és? Els alumnes decideixen si el destinatari serà el papa, la mama, el iaio, etc. totes elles persones a qui coneixen bé i saben el que els agrada.
  • Quin és el contingut, és a dir què es vol comunicar? També decideixen què volen explicar, cadascú de manera pròpia.

Ara bé, potser passa desapercebut el tercer aspecte, el que determina la finalitat:

  • Amb quin(s) objectiu(s), és a dir per què s’escriu?

És probable que se n’hagi parlat abans amb el grup i en el vídeo no es pugui apreciar. A la presentació, una nena diu “per explicar què faig aquí al cole”, sens dubte, un bon motiu. Però, possiblement durant la planificació també es podria perfilar més l’objectiu i fer explícit si s’escriu la carta per explicar una cosa que la família no sap, o perquè es quedin sorpresos de…, o perquè estiguin contents, o per mostrar que han après a escriure, etc.

Fomentar la consulta per escriure autònomament
Perquè els infants puguin resoldre l’activitat amb un alt grau d’autonomia, a l’espai d’escriure cartes hi ha uns cartells amb paraules necessàries i el seu significat representat amb il·lustracions perquè es puguin consultar. Hi trobem les paraules per a l’encapçalament de la carta i per al comiat, per al nom de les persones a qui s’adreçarà la carta, i els verbs més recurrents: m’agrada i anar, juntament amb la llista d’activitats de l’escola. Consultar com s’escriu una paraula és un bon exercici per escriure bé i cal tenir en compte que és un recurs excel·lent per a tota la vida com a escriptor/a.
Sovint el fet de consultar es contraposa metodològicament al fet de deixar que els infants provin d’escriure de manera lliure, però una cosa no ha de treure l’altra. Cal situar la consulta al seu lloc i tenir en compte que forma part de l’experiència d’esdevenir escriptor i de ser escriptor. Si a més a més, després de la consulta, es fomenta la reflexió es probable que els infants vagin avançant en els aprenentatges sobre el text escrit, tant com ho poden fer després d’una escriptura espontània.
Atès que la consulta és un aspecte clau en la formació de l’escriptor, l’experiència “escrivim cartes” ens fa pensar en les següents qüestions:

  • Com anar ampliant els cartells de consulta, dissenyats específicament per a una activitat, cap a altres materials i espais de consulta més generalitzats? Què poden retrobar a casa per exemple?
  • Quins materials d’ús social poden servir de referents per als que comencen escriure? Els títols dels llibres de contes i de coneixements viscuts en el grup d’infants estan prou presents per buscar com s’escriu una paraula?
  • Confiem prou en cartells com l’horari de l’aula o el menú setmanal si estan a l’abast dels infants són referents vius a on els infants poden consultar les activitats que fan a l’escola, els dies de la setmana, etc.?
  • A més de tenir informació a l’abast sobre com s’escriuen les paraules, es té present que també cal disposar d’exemples del gènere discursiu que es promou? Ben segur que en el cas que ens ocupa, alguns exemples de notes que les famílies envien a l’escola o altres cartes a l’abast dels infants, estaria bé d’afegir-los com a material de consulta per escriure cartes.

En definitiva, consultar en el sentit de buscar informació, assessorar-se, investigar, deixar-se aconsellar, preguntar, etc. és imprescindible per aprendre a escriure i no deixa de ser un exercici d’humilitat i de reconeixement als que ens han precedit en la història de l’escriptura.


Deixa un comentari

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)