Setembre de 2016

Comentari destacat

Neus Sanmartí, és doctora en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i especialista en Neus SanmartíDidàctica de les Ciències. Catedràtica i professora emèrita del Departament de Didàctica i de les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Va dirigir L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB. Ha treballat en la recerca sobre l’avaluació formativa, el llenguatge en relació a l’aprenentatge científic i l’educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències.

Quins són els punts forts de l’experiència que es poden constatar a partir del que surt al vídeo?

  • Es parteix d’una pregunta “investigable”, és a dir, que es pot respondre a partir dissenyar un procés experimental que comporta trobar proves. Els nens juguen fent canviar una variable: més o menys pes.
  • Es posa l’accent en comprovar si la predicció feta es compleix, si canviant una variable (el pes de l’alumne) passa el mateix o no…
  • La mestra interacciona amb els nens “protagonistes”, procurant que la pregunta quedi ben formulada i la predicció que es fa.  I també promovent que explicitin oralment què han fet, què ha passat i què han pogut comprovar.

Què es pot millorar?

  • En primer lloc, que potser l’experiment plantejat no és el millor per respondre a la pregunta sobre qui pesa més. No es pot veure com han arribat al procediment, però es podria començar per pensar en com podem comparar “pesos”. És possible que haguessin pensat en una balança de plats o en un balancí com els dels parcs infantils (de fet una palanca de braços iguals). El disseny fet no permet comprovar qui pesa més, ja que hi ha molts “pesos” o objectes que intervenen (els de les fustes, els nens, la taula i la cadira, la mestra, la corda…). Molt complicat!
  • En segon lloc, promoure que en algun moment els nens explicitin perquè pensen que el procediment que fan servir és adequat i perquè mesura (o no) el que volen comprovar. De fet, un experiment no posa tant a prova la nostra idea sobre què passarà sinó la que ha condicionat que féssim l’experiment d’aquella manera (és a dir, el model o idea que té el nen al cap).
  • I finalment, un repte molt difícil, buscar maneres per aconseguir que els nens i nenes que estan presents a la conversa, realment hi participin, encara que sigui només pensant-hi. Al vídeo s’observa que els que no han estat protagonistes de l’experiència no estan “connectats” amb el que diuen els companys i, per tant, aquesta “conversa” no els és útil per aprendre. Suposo que caldria fer-los participar plantejant les demandes de manera que tots pensessin el que explicarà el company abans que aquest ho faci. Per exemple, una interacció del tipus: “En xx ens explica què volia comprovar i abans que ens expliqui com ho va fer, pensem tots com ho haguéssim fet nosaltres. Després d’explicar com ho va fer, preguntar de nou: ho haguéssiu fet igual?… I després continuar preguntant: què creieu que va passar?  i després que ho hagués explicat el “protagonista”, tornar a preguntar si el que va passar és el que havien pensat, per què creuen que va passar, etc. etc.”. No cal que responguin a les preguntes, però si que cal que hi pensin.

Deixa un comentari

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)