La importància de l’avaluació en el procés d’ensenyament-aprenentatge

Comentari destacat

La importància de l’avaluació en el procés d’ensenyament – aprenentatge (Esc. Tanit de Santa Coloma de Gramenet)

Carles Monereo, és doctor en Psicologia de l’Educació i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador del grup de recerca acreditat SINTE (www.sinte.me). Ha realitzat nombroses publicacions i conferències sobre ensenyament i avaluació autèntica de competències.

No coneixia la proposta de l’escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet i la veritat és que he quedat gratament sorprès. Denota un cavi real des d’una “cultura del test” a una “cultura d’avaluació competencial” on l’avaluació no és independent del que s’ensenya, sinó que ambdós processos formen part integral del dia a dia de la classe; aquí les preguntes no són: quants alumnes han passat? quants alumnes són repetidors?, quants alumnes han fallat?, sinó: quants alumnes s’han interessat?, quants alumnes han aprés?, quants alumnes ara saben on s’equivoquen i poden millorar?

Per altre banda, el que hem afirmat moltes vegades en relació a com canviant l’avaluació modifiquem les formes d’aprendre i ensenyar de manera contundent, es fa pales amb escreix a través de les intervencions dels diferents actors educatius. Els alumnes aprenent a aprendre millor tot avaluant-se i avaluant els seus companys –auto/co-avaluació- i els docents aprenent a ensenyar millor analitzant quines explicacions i activitats han estat millor compreses i quines han resultat confuses. El “mantra” de que l’avaluació és una oportunitat de millora es porta a peu d’aula i deixa de ser un desig per esdevenir una realitat palpable.

Hi ha encara dos elements que cal subratllar, el treball en grups cooperatius dels alumnes, amb distribució de rols i funcions i la realització en molts casos de tasques que impliquen resoldre un problema o elaborar conjuntament un producte. Un aprendre fent amb altres, a partir de tasques realistes, funcionals, autèntiques, que afavoreix l’adquisició de competències.

A més, per si això no fora suficient, l’ús de bases d’orientació i rúbriques promou un veritable treball en equip dels docents que permet coordinar i rendibilitzar esforços.

Posats a tancar el cercle, seria interessant també que els alumnes aprenguessin a avaluar les seves pròpies avaluacions comparant-les amb les que fan els seus professors (inclús puntuant la proximitat o llunyania de l’avaluació de l’alumne a un company i de la feta pel professor a aquest mateix company). Tanmateix les avaluacions proposades pels docents es poden avaluar per reconèixer el seu grau d’autenticitat i per tant el seu potencial a l’hora d’avaluar competències (veure el respecte la guia GAPPISA: goo.gl/EoDjsX).

• Després queden algunes preguntes que, lògicament, el vídeo no arriba a respondre però que poden afavorir el debat:
• Ja que els pares, sovint formats en la idea de l’error com a fracàs, són els que mostren més resistències a aquests canvis, de quina manera se’ls hi explica?
• I el nou professorat, com se l’acull, socialitza i motiva en aquesta nova cultura avaluativa?
• El fet de que els alumnes se’ls qualifiqui d’experts, avançats, aprenents o novells, pot novament contribuir a la competitivitat i la por al fracàs?
• De quina forma participa l’alumnat amb l’elaboració de les rúbriques i com s’afronten les possibles crítiques en relació a la seva falta de “objectivitat”?

Aquests són alguns dels temes que amb més freqüència provoquen alguns incidents (en aquest portal veureu alguns exemples d’aquests incidents i en algun cas com afrontar-los: https://www.critic-edu.com/evaluacion).

Finalment felicitar a l’equip docent de l’escola Tanit per un projecte tan exitós, engrescador i, sobre tot, generalitzable a altres centres educatius.