Comentari destacat

L’art per fer-se preguntes (Esc. Immaculada de Vilassar de d’alt)

Joan Manuel del Pozo

Em dic Joan Manuel del Pozo i sóc professor de Filosofia i síndic de la Universitat de Girona. He fet també vida política i he estat diputat i regidor força anys;  i finalment conseller d’Educació i Universitats al darrer govern del president Pasqual Maragall.

L’art, a la frontera entre el coneixement i la ignorància

Com més sabem, paradoxalment, més sabem que no sabem. O, com més avancem en el saber, més a prop som de la frontera del no-saber. Per aquesta raó, els qui més saben són els qui més preguntes fan. I gràcies a elles poden anar eixamplant les fronteres del territori del saber. I l’art? L’art és una forma del saber, que s’expressa de mil maneres diferents a les habituals del saber: el saber convencional s’expressa sobretot amb paraules i amb xifres; mentre que l’art s’expressa sobretot amb formes plàstiques, sonores, moviments del cos, ficcions,  etc. Però l’art, com el saber, provoca constantment preguntes i per això aconsegueix també redimir-nos, ni que sigui parcialment, de la ignorància.

El vídeo “L’art per fer-se preguntes” de l’Escola Immaculada (Vilassar de Dalt) remarca justament aquesta dimensió preguntadora de l’art i, per tant, el connecta amb el saber. Les intervencions dels nens i les nenes són una mostra de l’ambició de saber que hi ha associada a la percepció de l’obra artística. Tenen el valor de fer-se preguntes sobre la naturalesa del vent, que es toca però no es veu, que té direcció sense tenir una massa perceptible, que no té formes però pot conformar altres coses. La dimensió gairebé misteriosa del vent és una interpel·lació a la intel·ligència i, per tant, un impuls a la capacitat de preguntar. Com, a la part final, les preguntes sobre la llum. La naturalesa de la qual és fins i tot més misteriosa que la del vent.

El vídeo té un interès educatiu evident perquè situa la mainada en l’espai esmentat de ‘frontera’; potser, però, la part dedicada a Finlàndia distreu una mica i trenca la coherència del fil més filosòfic de les altres tres parts –semblances, vent, llum-.

Suggereix per al debat, com és lògic, algunes preguntes com ara: És bo o dolent –i per què- que l’art actual sigui més difícil d’entendre que els d’altres èpoques anteriors? Els artistes ‘difícils’ d’entendre ho són perquè no saben ser ‘fàcils’? Què passa amb les preguntes que queden sense respondre: podem dir que ens fan més savis?

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)