Setembre de 2016

Comentaris destacatsHelena Forrellad

Helena Forrellad, mestra de primària de l’Escola Bellaterra i membre de l’equip La cultura matemàtica de les persones (ICE de la  UAB/FPCEEB-Universitat Ramon Llull).

Matemàtiques manipulatives, properes i comprensibles
Crec que darrere de les pràctiques matemàtiques que es mostren en aquest vídeo hi ha la intenció de fer-les més reals, més pròximes i més comprensibles als nens i les nenes. Aquest vídeo em fa intuir que es parteix de la reflexió de les mestres, de que cal canviar una concepció tradicional a les nostres escoles sobre l’aprenentatge de la matemàtica fent-les més pròximes i, alhora, més vinculades al desenvolupament de processos personals de comprensió per part de cada un dels nens i de les nenes.

En el vídeo se’ns mostra un grup d’alumnes fent ús d’uns materials i se’ns va indicant, breument, què estan aprenent mentre fan l’activitat. El títol ens situa en el marc d’una proposta que té com a objectiu la resolució de problemes, però les imatges no ens acaben de respondre a quins són els problemes que es proposen, com s’organitzen les activitats i, sobretot, com es plantegen als nens i les nenes. Sembla que tot giri a partir del contacte amb el propi material, però no acaba de quedar clar el paper que té el mestre en aquests moments.

L’experiència matemàtica personal
En un moment donat, una mestra pregunta: com ho has comptat? Aquesta pregunta em porta a pensar que hi ha un interès per estimular un pensament flexible, creatiu i personal i que es preocupa, també, pel paper imprescindible de la comunicació en l’aprenentatge de la matemàtica. No sé si en altres moments, que no veiem al vídeo, aquesta comunicació es comparteix amb els altres nens i nenes del grup. Aquest fet em semblaria molt rellevant perquè sabem que l’aprenentatge és un fet individual però també social i que la força de la reflexió que s’orienta a partir d’un projecte comú del grup, mou i estimula de manera molt potent la construcció d’un món personal i, alhora compartit, de coneixement.

Una reflexió necessària
Si bé la tria i l’ús de materials que puguin ser motivadors i suggerents pot influir en la implicació i el sentit que els nens i les nenes puguin tenir sobre l’activitat matemàtica. Em sembla que cal fer un pas endavant i anar més enllà en la reflexió sobre quin ha de ser el paper que ha de tenir l’experiència matemàtica no només com a eina al servei de sí mateixa, sinó com una manera de conèixer que ha de formar part dels llenguatges que ens ajuden a les persones a comprendre el món. En aquest sentit, em semblaria important de tenir en compte que la numeració, la mesura, l’espai i la forma…per tractar-se de manera competencial, han de vincular-se a situacions que formin part de la vida real de les persones i que, per tant, la idea de problema ha d’evolucionar i s’ha de situar en un marc de sentit més ampli i profund… que deixi entrar el món a l’escola.

David Vilalta Murillo. Sóc un mestre afortunat que després de més de vint d’anys d’escola em van regalar treballar a l’ICE de la UAB. Aquest fet m’ha permès visitar moltes escoles, conèixer molts mestres, també professors universitaris i pensadors. M’agrada imaginar-me l’aula com un espai ple de vida que transcendeix les parets; com un lloc de convivència on mestres i alumnes reconstrueixen relacions interpersonals, coneixements, formes de pensar i d’actuar, valors, normes de comportament… Imagino l’aula com un lloc on es co-construeix cultura, des d’una gran connexió amb la realitat i el món.

http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videotallers-de-problemes-manipula-antoni-botey-badalona/

L’equip humà de l’escola Antoni Botey del barri de Llefià de Badalona, és dels que s’arremanguen malgrat els reptes que suposa treballar en una escola d’un barri dens, massificat. Un barri d’extraradi que va créixer amb els immigrants de la postguerra. Un barri que s’ha anat transformant a mida que les famílies provinents de la península Ibèrica van essent reemplaçades per altres famílies humils del Magreb, de Paquistan, o d’altres indrets del món.

Parlant amb mestres del “Botey” he escoltat que es troben amb problemes molt greus: motxilles socials, bloqueig emocional, nens que la seva família ho ha passat molt malament… Això no es veu en el vídeo, però cal tenir-ho present. També he escoltat els resultats de la seva reflexió, i del seu compromís: “Als nostres nens els costava molt…. i ara emociona veure l’espavilament que porten per tot

Sou un exemple de la força d’un equip humà quan té clar un propòsit i col·labora fins aconseguir-lo.

En el vídeo hi veig valors educatius de primer ordre. De bon començament ens mostreu com feu que l’alumnat sigui protagonista: la mestra que filma li dona la càmera a una alumna perquè sigui ella l’encarregada d’enregistrar les imatges. Des del meu punt de vista aquest fet és tot un exemple d’apoderament. També vull ressaltar el to i el tacte de la mestra quan (en una situació de càlcul del doble de trenta-cinc) li pregunta a l’alumna: (…) el teu cap com ho ha fet? Proposant-li un exercici metacognitiu.

Penso que fer l’alumne subjecte dels processos d’aprenentatge converteix en complexa la feina de mestre:

  1. quan entre mestre i alumnes s’ha co-construït un sentit sobre els continguts que es tracten.
  2. quan la seqüència didàctica ja no es basa en el discurs bàsicament unidireccional dels mestres sinó que els nens i les nenes han de passar per l’experiència;
  3. quan l’experiència o l’activitat impliquen un procés d’intercanvi d’opinions, de reflexió, de cercar explicacions comunes i també informació de l’exterior;
  4. quan posem a disposició de l’alumnat la utilització de diversitat de llenguatges (dibuix, corporal, construcció d’artefactes,….materials) a més de l’escriptura i l’oralitat per expressar el que tenen dins del cap, i entendres a sí mateix a mida que es fan entendre als altres;
  5. quan observem que segons conversem entre alumnes i mestres podem propiciar canvis en les converses de cadascun dels nostres alumnes, que alhora propicien canvis en les seves maneres de fer, que alhora propicien canvis en la seva participació en la vida del grup i en la seva identitat.

Escoltant el que diuen els alumnes, un s’adona que saben el que estan fent. Per vosaltres la manipulació, la conversa i els materials són elements clau en aquests processos d’aprenentatge; i argumenteu que heu arribat fins aquí perquè vau sentir “la necessitat de trobar una metodologia per treballar les matemàtiques de forma més competencial”. I en feu una valoració positiva perquè heu notat millores en l’alumnat.

Des del meu punt de vista una matemàtica competencial sempre connecta la contextualització amb el saber personal de cada alumne, amb un espai públic de debat i amb “les matemàtiques” en forma de problema, d’investigació o de controvèrsia. Per posar un exemple: uns alumnes de quart havien de construir el carnestoltes per a la rua de l’escola. Per parelles van haver de realitzar un disseny que després seria presentat a la classe i contrastat amb la resta de dissenys. El disseny final que es va dur a terme va resultar un compendi d’aspectes de diversos dissenys presentats. Per fer els disseny has va haver de tenir en compte: els materials que s’utilitzarien, les dimensions de l’objecte, la seva estructura, el cost, etc. Dissenyar és una activitat matemàtica universal que implica continguts com: mesura, numeració, càlcul, geometria, representació, ús d’instruments adients. Haver de  contrastar els dissenys per arribar a un de comú suposa saber explicar les característiques del dissenys i alhora saber acceptar solucions d’altres companys que potser són més adequades.

Tornant a la vostra idea de taller de problemes podríem pensar en situacions de la vida que permetin estructurar un taller. Aquestes situacions permeten definir objectius matemàtics i competencials clars per a cada taller. Per exemple, podem tenir un taller d’arquitectura, de disseny d’objectes, barris, ponts, joguines… en el que l’alumnat s’hagués d’enfrontar al disseny i la construcció. Un taller de cartografia on l’alumnat s’hagi d’afrontar a reptes sobre com realitzar un croquis de l’escola, una maqueta d’un lloc, un mapa per anar a descobrir un tresor amagat, o una guia virtual per visitar llocs destacats del barri o de Badalona. No se si tindria gaire èxit un taller d’auditors, en el que l’alumnat hauria d’auditar consums de l’escola (aigua, electricitat, paper, colors…) i veure la seva utilitat o que descobrissin quina és la lletra que surt més en els noms de l’alumnat de l’escola.

Aquest tipus d’activitats impliquen que l’alumnat s’acostumi i aprengui a utilitzar capacitats cognitives superiors com ara: avaluar, prendre decisions, projectar, anticipar. Calcular el doble de 35, escriure 10 amb reglets, construir rectangles, cubs o piràmides pot permetre comprendre i aplicar conceptes,   ara bé, es queda en la banda baixa de les habilitats cognitives.

Crec que aquest és el repte més gran que tenim a l’escola del nostre país. Encara ens domina la forma en la que vam aprendre les matemàtiques. Potser unes preguntes serien: les matemàtiques que ensenyem i la forma com les ensenyem ens ajuda als mestres i als alumnes a veure matemàtiques allà on abans no les vèiem? Ens ajuda a connectar les matemàtiques amb altres àrees del coneixement? Ens ajuda també a connectar els continguts matemàtics entre ells?  Fent matemàtiques utilitzem la imaginació i la intuïció? Aprenen a pensar amb llibertat sense por a equivocar-nos? Aprenem que els problemes i els càlculs també es poden resoldre de diverses maneres? Aprenem a perseverar i a ser resilients?

Adjunto uns enllaços on podeu trobar exemples de treballs de classe de diversos nivells i reflexions de mestres vinculats a l’equip “La Cultura Matemàtica de les Persones”

Escola pública d’Antzuola, Clicant aquí podreu veure un exemple .

http://documentsice.uab.cat/publicacions/materialsdigitals/el-sentit-de-conviure-aprenent.pdf

Conec l’esforç que esteu fent com a escola. Esforç que diu molt i bé de vosaltres. I espero que el meu comentari serveixi per ajudar-vos a perseverar en l’esforç que feu dia a dia, perquè els vostres alumnes tinguin una educació d’alta qualitat.


Deixa un comentari

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)