Comentari destacat

Un dia de racons (Esc. El Viver de Montcada i Reixac)

Montserrat Anton. És llicenciada i doctora en pedagogia, també ha estat mestre durant molts anys. Montserrat AntonHa estat professora del Departament d’expressió musical, plàstica i corporal de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. És una referència en el món de l’educació infantil i en el món de l’educació de la Psicomotricitat, lluitadora pel reconeixement de la importància educativa del 0-3. Col·labora en l’equip ICE de la UAB, Educació Infantil 0-6, i en el grup de recerca el desenvolupament Psicomotor. Va ser directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB.

Un cop visionat el vídeo presentat per l’escola El Viver de Montcada, m’han vingut al cap els implícits de la professió de mestre, aquelles coses gairebé invisibles que es fan de manera habitual i de les que se’n parla poc o com a mínim es tenen poc en compte. En descriuré algunes, com a exemple…

Com d’important és pensar en tots el detalls que calen perquè les propostes que es fan als infants els resultin suggerents, atractives, seductores, entre altres incentius per captar-los l’atenció.

Com d’important és el treball en equip per posar-se d’acord, negociar, consensuar els diferents punts de vista perquè el resultat final d’allò que es decideixi fer reverteixi en l’accés a un aprenentatge que als infants els motivi a seguir aprenent, que els generi ganes de conèixer altres aspectes del món cultural en el que viuen.

Com d’important és l’organització i la planificació prèvies, perquè les coses flueixin amb naturalitat.

Com d’important és disposar de temps per fer totes aquestes tasques abans de posar-les a l’abast del infants, preveient fins el més petit detall, des dels recursos humans implicats, fins els espais i materials necessaris per fer dur a la pràctica el que s’ha previst realitzar.

Com d’important és que els infants tinguin clar que, sense dir-los-hi, s’espera que facin, en els diferents moments i situacions del dia a dia escolar. Nenes i nens agraeixen i, generalment solen respondre bé, a les expectatives en ells dipositades si tenen uns punts de referència que se’ls facilita ser autònoms en les tasques requerides.

I una altre element important que evoca el visionat del vídeo, és la presència del cos, el moviment, l’experimentació, l’escolta, el joc com a eines bàsiques per accedir l aprenentatge a partir de les diferents possibilitats que se’ls presenten.

El repte de potser fóra passar d’”un dia de racons” a una “vida escolar viva, diversificada i a l’abast de les possibilitats de cadascú”, donant continuïtat a una manera pensada, coherent i significativa, a les capacitats i competències que s’espera assoleixin en finalitzar el seu procés d’escolarització.

Possibles documents per ajudar a reflexionar:

  • Por un currículo abierto a lo posible. Protagonismo de los niños i educación. Ideas prácticas, instrumentos, a càrrec d’Aldo Fortunati. La Bottega di Geppetto. San Miniato.2016
  • Magazine de La Vanguardia del 29 d’octubre de 2017 a Ken Robinson, expert en educació dels EEUUU. Versa sobre com hauríem d’enfocar l’educació dels infants …
  • Infancias. Educar i educarse, Arnaiz.V; Díez, MC. Graó.Barcelona.2017

2 Comments

Cristina Correro · 6 de febrer de 2018 a les 13:27

És encoratjador veure com els llibres i la literatura formen part del Dia de Racons de l’Escola El Viver de Montcada i Reixac. Ara bé, amb el nombre de títols que es publiquen cada any, caldria ser curosos a l’hora de seleccionar el corpus que formarà part de la biblioteca escolar, de la biblioteca d’aula i de l’univers lector dels més petits. En primer lloc, perquè l’escola hauria d’encabir els llibres de més qualitat estètica i literària i donar-hi preferència. Aquí ens poden orientar les recomanacions existents d’institucions i crítics de prestigi a casa nostra com la revista Faristol del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, les que du a terme el Grup de Recerca GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona o les seleccions d’El Garbell, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En segon lloc, caldria incloure un ampli ventall d’obres amb estils, temàtiques, tipologies i gèneres diversos, per tal de garantir que cada lector trobi el seu referent. I finalment, els llibres seleccionats han d’entretenir però sobretot contenir bones històries, estar ben editats, garantir uns aprenentatges literaris sòlids i sobretot portar cada lector cap a nous territoris que l’ajudin a continuar somiant amb plena llibertat. El monstre de colors és una obra que ha entrat amb força a molts centres per treballar les emocions i que té el mèrit d’haver constituït un gran èxit de vendes; però els èxits de vendes no sempre responen a qualitats literàries.

Per saber-ne més:

Colomer, Teresa (2005). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México: Fondo de Cultura Económica. 978-968-16-7177-8.

Correro, Cristina; Gil, MªRosa, Real, Neus et al. (2016). “Joc, llengua i literatura: de l’oralitat a la multimodalitat”. Dins Edo, Mequè; Blanch, Sílvia; Antón, Montserrat (eds.). El Joc a la primera infància. Barcelona: Octaedro. Pàg. 109-124. ISBN 978-84-9921-837-3.

GRUP GRETEL (Colomer, Teresa; Correro, Cristina; Manresa, Mireia; Margallo, Ana Maria; Real, Neus; Reyes, Lara; Vilà, Núria); i IOC (2015). Triar llibres per a infants i joves. Curs Online Obert (MOOC): http://miniops.ioc.cat/10/index.html

neusrm · 6 de febrer de 2018 a les 11:51

EL RACÓ “LA MÀGIA DELS CONTES” DE L’ESCOLA EL VIVER
Al vídeo de l’Escola El Viver de Montcada i Reixach, en què es mostra una activitat molt interessant i significativa, hi apareix un racó, “La màgia dels contes”, que m’ha portat a pensar, en general, sobre què es fa amb els llibres infantils a l’escola. L’exemple que hi surt és especialment il·lustratiu de l’ús de la literatura com a mitjà per treballar infinitat de coses; en aquest cas, les emocions. Voldria, tanmateix, haver pogut conèixer altres mostres d’activitat d’aquest racó per veure si els llibres infantils hi serveixen, també i sobretot, per formar lectors literaris. És a dir, per fer que els infants coneguin cada vegada més obres emocionants de debò: obres de qualitat, amb textos, imatges, personatges, històries o narradors que els deixin empremta. Només d’aquesta manera els infants aniran aprenent a comprendre cada vegada més i millor els productes literaris com a tals, i a gaudir del ple sentit que tenen en si mateixos. Si acostem els llibres als infants només com a pont cap a aprenentatges d’altres àmbits (emocions, art, matemàtiques, ciències o el que sigui) estem prescindint, justament, de la seva màgia més genuïna: la màgia que té la literatura com a tal, sense necessitat d’anar més enllà de les seves fronteres. Com que la literatura està integrada, així mateix, per molt més que contes (poesia, imatgiaris, àlbums il·lustrats, pop-ups, abecedaris, etc.), no seria més adient anomenar el racó “La màgia dels llibres”?

Deixa un comentari

Entrades relacionades

Comunicar per aprendre

Aprenem fent, pensant i comunicant

Comentari Destacat Aprenem fent, pensant i comunicant (Escola Can Sorts)

Enfoc global de l'aprenentatge

Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola?

Comentari Destacat Treballem per Projectes. Podem fer paper reciclat a l’escola? (Escola Sant Jordi)

Enfoc global de l'aprenentatge

Projecte Junts. Transformem un espai escolar

Comentari Destacat Projecte Junts. Transformem un espai escolar (Escola El Viver)